PRINCIPIS DE L'ASANA

Els requisits per a una pràctica correcta de les asanes són:

• Respiració

– Respirar sempre pel nas. Depenent de l’estil de ioga que es practiqui s’utilitzarà un tipus de respiració a un altre.

– Mantenir un ritme de respiració constant i equilibrat durant la pràctica, en la que la durada de la inhalació sigui igual o semblant a la de l’exhalació. L’objectiu és igualar Prana i Apana, per arribar a Samana, en el que aconseguim un estat de consciència i interiorització que ens permet experimentar la postura des d’un punt de vista energètic, transcendint el pla físic.

– Coordinar respiració y moviment. Unir cos i respiració. Sincronitzar la inhalació amb un moviment d’elevació o expansió del cos, i l’exhalació amb un moviment de descens o contracció.

– L’objectiu és, per una banda, que el Prana (energia vital) que absorbim de l’aire es distribueixi per tot el cos i pugui arribar oxigen a totes les cèl·lules i, per l’altra banda, guanyar més control sobre els moviments del nostre cos per poder mantenir la postura sense esforç físic i sense crear tensions.

• Alineació corporal

Totes les parts del cos estan implicades en la construcció d'una asana i han d'estar correctament alineades per poder experimentar tots els seus beneficis.
L'alineació correcta permet:

– Descobrir desequilibris i hàbits posturals perjudicials

– Trobar una alineació neutra, posant especial atenció en no crear tensió en zones delicades com el coll (cervicals), la part baixa de l'esquena (lumbars) i l'articulació del genoll.

– Buscar l'equilibri entre les forces oposades que sostenen la postura. En tota asana hi ha una o diverses parts del cos que es mantenen forts, que aguanten i una altra(s) que es deixen anar i es relaxen. Aquest equilibri de forces ens permet mantenir la postura sense que hi hagi desgast físic ni energètic.

– Distribuir correctament el pes del cos.

– Evitar bloquejos musculars o articulars.

– Utilitzar la infraestructura interna (ossos), és a dir, moure'ns des del més profund i, des d'aquí, estirar i allargar creant una connexió profunda del conjunt d'articulacions i cadenes musculars implicades en la postura.

• Drishti. Mirada

– Una vegada en la postura és important mantenir la mirada concentrada en un punt. Si la mirada és estable, la ment estarà estable i la postura també serà estable.

– Mantenir la mirada centrada en un punt ens ajuda a enfocar també la nostra ment i sentir la col·locació de cadascuna de les parts del nostre cos dins de la postura.

• Consciència

Només quan posem tota la nostra atenció en aquelles parts del cos que impliquem per construir i mantenir una postura, quan estem totalment concentrats perquè sigui nostra ment la que dirigeixi el cos i la respiració, podem arribar a experimentar l'estat de ioga a través de la postura física.

Aquest estat es manifesta quan la nostra ment està totalment ocupada a sentir totes les parts del cos (tant les que estan en moviment com les quals romanen en repòs) i a seguir el ritme de la respiració. Llavors el flux de pensament cessa i podem transcendir la postura.

És a través d'aquesta consciència que podem arribar a percebre no només el que succeeix en el plànol físic, sinó també en l'energètic i subtil. Quan podem transcendir, anar més enllà del cos físic, podem desenvolupar les qualitats de l'ànima (compassió, intuïció, altruisme, bondat, tolerància…).

• Anatomia

Alguns llibres de referència per a professors de ioga són: ‘Els Canells i ‘Les mans clau en el Hatha Ioga’ i ‘Les postures clau en el Hatha Ioga’, tots dos de Chris Macivor. També recomanem ‘Anatomia per al moviment’, manual que usarem en aquest curs. En ell podem trobar definicions sobre els components principals del nostre cos, des de l'esquelet fins a les articulacions, els cartílags, els lligaments i els músculs.

Es destaquen les característiques del tronc, especialment per la capacitat articular de la columna i la seva relació amb la pelvis.

Les espatlles, els colzes, els canells i les mans són també molt importants per als practicants, ja que fan possible que els braços realitzin una àmplia gamma de moviments i tenen en el llibre un apartat especial.

Els malucs i els genolls també són descrites detalladament. La primera és clau per suportar el pes i mantenir l'estabilitat del cos, així com coordinar els moviments del tronc mentre que les altres permeten articular les cames. Ambdues estan estretament relacionades per diversos músculs comuns.

Finalitza amb informació sobre el peu i el turmell, els quals són també molt importants per estabilitzar el cos.

Alguns aspectes importants a tenir en compte en practicar ioga és l'alineació de l'esquelet: els turmells amb els genolls, els malucs amb espatlles, etc. Això fa que en alinear l'eix llarg dels ossos amb la gravetat, es realitzin les postures amb menor esforç muscular, acostant-nos al que Patanjali defineix com l'ideal de l’asana, que ha de ser còmode i estable.

Un altre aspecte important a tenir en compte és la naturalesa dels músculs, els quals pel reflex d'estirament si es sobreestimen, es contreuen. Per això, en practicar cal mantenir-se a la zona de comoditat i, fent ús de l'adaptació, anar progressant amb paciència i constància.