TPM-->

COS, MENT I ESPERIT

Ioga significa literalment "unió".. Aquesta unió es refereix, d'una banda, a la "unió amb un mateix", és a dir, a la fusió harmònica i integrada de tots els nivells de l'ésser humà, que inclouen cos, ment i esperit. I, de l'altra, a la unió de l'individu amb el Cosmos, que es refereix a l'experiència de sentir-se Un, una mateixa cosa, amb el Tot, el Jo Sóc. El Jo Sóc pot rebre diversos noms: Brahman, l'absolut, realitat útima o, d'amor universal, consciència pura, entre d'altres.

Aquesta unió entre l'ésser individual (Jiva) i l'ésser còsmic o universal (Atman) porta a un estat superior de consciència, anomenada il·luminació, Samadhi, suprema realització, en el qual es transcendeix el coneixement intel·lectual, la personalitat i l'ego, on cessen les fluctuacions de la ment, i predomina el coneixement intuïtiu. A través del ioga i de la seva pràctica s'arriba a l'experiència que l'ésser individual i l'ésser Còsmic tenen la mateixa naturalesa i, per tant, Atman i Brahman són una sola cosa.

Més enllà del seu sentit més literal, la paraula ioga també s'utilitza per designar el sistema de tècniques i disciplines físiques i psíquiques que permeten a l'individu arribar a descobrir la seva veritable naturalesa i experimentar aquesta unió amb el Tot o Jo Sóc.

En aquest sentit el ioga es considera el sistema de desenvolupament i evolució personal més antic que es coneix. Es tracta d'un coneixement universal que no proposa cap teoria, sinó una pràctica de vida completa a través de la qual l'individu pot desenvolupar tot el seu potencial, més enllà de les limitacions del seu cos i la seva ment.

El cuerpo humano se puede comparar con un coche. Cualquier automóvil, ya sea un Rolls Royce o un trasto viejo y oxidado, necesita cinco cosas para poder funcionar adecuadamente: lubricación, un sistema de refrigeración, corriente eléctrica, combustible y un conductor sentado al volante. En el yoga, las asanas o posturas, lubrican el cuerpo, conservan los músculos y las articulaciones en buen funcionamiento, tonifican los órganos internos y estimulan la circulación, sin provocar fatiga alguna. La relajación completa refresca el cuerpo, mientras que el pranayama o respiración yóguica aumenta el prana (energía vital), la corriente eléctrica. Los alimentos, en el agua y el aire que respiramos nos proporcionan el combustible. Finalmente, la meditación aquieta la mente, el conductor del cuerpo. Meditando, aprende uno a controlar y, en última instancia, a trascender el cuerpo, que es su vehículo físico. (...) Ya ven, pues, que aunque el yoga se inicia con el cuerpo, acaba por trascenderlo.

(Centro Sivananda Yoga, 1999.)

Swami Vishnu-Devananda